Salvador Dalí i la sang catalana d’En Cristòfor Colom

​En el seu llibre autobiogràfic La vida secreta de Salvador Dalí, l'artista empordanès fa diverses referències a Cristòfor Colom, destacant-ne tres de significatives. Primer, en arribar a Nova York, Dalí expressa: "l'orgull de la sang catalana de Cristòfor Colom que em corre per les venes". Aquesta afirmació suggereix una possible connexió genealògica o, almenys, una identificació cultural profunda amb el descobridor. 

Segon, en relatar la creació d'un objecte surrealista amb un tros de pa, Dalí l'equipara a "l'ou de Colom", establint un paral·lelisme entre la seva innovació artística i la solució enginyosa atribuïda a Colom. 

Finalment, Dalí esmenta que "Colom descobrí Amèrica mentre cercava els antípodes", subratllant la importància de la serendipitat en els grans descobriments. Aquestes referències reflecteixen l'admiració de Dalí per Colom i reforcen la seva pròpia identitat catalana.

Autor: Perepau Ximenis

Data: 31-01-2025

Font: https://www.inh.cat/articles/Salvador-Dali-i-la-sang-catalana-d-En-Cristofor-Colom

perepauximenis

La Màquina Enigma i el Manual del Censor

L'article d'Andreu Ferrer estableix una analogia entre la tasca de l'Institut Nova Història i la "Màquina Enigma", utilitzada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial per encriptar i desencriptar missatges. Ferrer suggereix que les investigacions de l'Institut descodifiquen el mètode d'encriptament emprat pels censors de la història catalana, revelant un patró sistemàtic de censura i reescriptura. 

Aquesta sistematització implica l'existència d'un «Manual del Censor», un document intern que explicaria com aplicar la censura, permetent als censors conèixer la veritat amagada quan els convingui. Ferrer conclou que, gràcies a les investigacions i intuïcions de l'Institut, aquest manual ja no és necessari, ja que les claus de la censura han estat desxifrades i socialitzades.

Autor: Andreu Ferrer

Data: 07-02-2025

Font: https://www.inh.cat/articles/La-Maquina-Enigma-i-el-Manual-del-Censor

andreuferrer

L’illa maltesa de Gozo i el seu topònim català del Goi

L'article explora la influència catalana en la toponímia de l'illa de Gozo, a Malta. Durant el període en què els catalans van governar l'illa, aquesta era coneguda com «l'illa del Goi». Aquesta denominació apareix en diversos mapes de navegació dels segles XIV, XV i XVI. Amb el temps, el nom va evolucionar fins a l'actual «Gozo». L'article destaca la importància de preservar i reconèixer aquests vestigis lingüístics com a part del patrimoni històric compartit entre Catalunya i Malta.

Autor: Jordi Bilbeny

Data: 15-02-2025

Font: https://www.inh.cat/articles/L-illa-maltesa-de-Gozo-i-el-seu-toponim-catala-del-Goi

jordibilbeny

Molins de Rei, el bressol d'una l’heroïna de Sardenya

L'article explica que la jutgesa Elionor d'Arborea, una figura històrica sarda, va néixer a Molins de Rei al voltant de 1340, i és considerada un símbol de la unitat nacional de Sardenya. Descendent de la Casa d'Arborea, nissaga noble catalana amb arrels a la Garrotxa, Elionor va ser la filla de Marià IV d'Arborea, qui va liderar una llarga resistència contra la dominació catalana a l'illa. 

Quan el seu pare va morir, Elionor va assumir el poder com a jutgessa regent i va promulgar la "Carta de Logu", una de les primeres lleis avançades d'Europa. Va defensar la independència de Sardenya, fins a la seva mort l'any 1404, just abans de la derrota final contra les forces catalanes. El seu llegat perdura a través de la llei que va establir i la figura heroica que representa a Sardenya, on és una icona d'oposició al domini estranger.

Article de Martí Crespo del 30.04.2021 per a Vilaweb

Font: https://www.inh.cat/articles/Molins-de-Rei,-el-bressol-de-l-heroina-de-Sardenya

Els hebreus catalans a la Sicília del 1400

L'article parla d'un armari de pedra únic, conegut com a "Aron", que va ser recuperat a Agira, Sicília. Es tracta d'un moble sagrat de la sinagoga, on es guardaven els rotlles de la Torà, datat del 1453. Construit pels jueus sefardites d'origen català, aquest armari va resistir les destruccions de les sinagogues durant les expulsions de jueus al segle XV. L'Aron es va salvar del desig d'enderrocar l'església que havia estat construïda sobre la sinagoga original. 

L'armari és un testimoni important de la presència jueva a Agira, una comunitat activa en els intercanvis comercials i culturals. L'historiador Nicolò Bucaria destaca que l'estil gòtic català i les inscripcions hebrees confirmen el vincle amb la comunitat jueva catalana. Actualment, el monument és part dels itineraris de la Unió de Comunitats Hebrees Italianes i és un important punt d'interès turístic.

Article aparegut al diari "La Stampa" el 13 de setembre del 2017.

Font: https://www.inh.cat/articles/Els-hebreus-catalans-a-la-Sicilia-del-1400.-La-seva-historia-en-un-armari-de-pedra